Archivo

Archive for 30 abril 2026

‘L’Horror Film Festival’, L’orgull d’una contundent segona edició

L’Horror Film Festival, el primer festival de cinema de terror amb perspectiva de gènere de L’Hospitalet de Llobregat, acaba la seva emocionant segona edició demostrant que segones parts sí són bones. Durant els dies 15, 16 i 17 d’Abril a Torre Barrina, centre d’experiències d’innovació social, ha culminat la seva segona edició superant expectatives d’assistència i participació, triplicant sessions amb aforament complet i amb un públic fidel que ens ha tornat a acompanyar en aquesta nova edició, reafirmant L’Horror Film Festival com un esdeveniment rellevant dintre del panorama cultural del territori.

FITES DESTACADES

✔ Participació: Amb un total de set sessions, tres més que l’edició passada, el festival va comptar amb un increment del 75% d’assistència entre Inauguració, sessions de films, presentacions i excepcionals xerrades, consolidant-se com un espai únic per a les mirades del terror del futur.

Secció Talent Novell

✔  Exposició: Durant tot el festival de la mà de l’entitat School Of Feminism abanderada per Patricia Luján, creativa publicitària i directora de School Of Feminism.

✔ Inauguració: Amb Networking d’entitats, Performance en directe, i el pòdcast idíl·liQ amb Louise Brix (directora, guionista i activista), Mara Causarás (Traducció i organització del Walpurgis Queer Horror Film Festival), Alba Villarmea Sancho (Programació a la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona), la coordinadora del Festival, Silvia García Palacios i conduïdes per Karen Madrid; idíl·liQ és un pòdcast itinerant especialitzat en gèneres fantàstics, dirigit per la periodista cultural Karen Madrid. (segueix)

✔ Suport d’institucions i entitats: Olga Gómez, Regidora de Govern i Regidora de Districte II – III de l’Ajuntament de L’Hospitalet; School Of Feminism, Dones Visuals, Col·lectiu Aide, Yonorenuncio, Acció /Terror, Xarxa dels Drets de la Infància i La Dona és Actualitat.

✔ Secció de talents emergents, Talent Novell: Més de 150 curts rebuts, 10 seleccionades, presència de 5 talents (Francesca Hernández per “Amar a un facha”, Andrea Espadas Martín per Eloísa, Chrystelle Ferrara Viforcos per Los Smoofis i Águeda V. Flores per ¡Abre las piernas!), sessió amb reserves exhaurides, premis per a totes les seleccionadxs, cortesia de la llibreria Gigamesh i Distribution with Glasses.

✔ Talent Nacional: més del 50% d’obres nacionals, amb més d’un 30% de talent català.

✔ Sessions transformadores: Conversatoris sobre Conciliació laboral, Perspectiva de gènere al cinema i Dones al cinema de terror, Presentació d’un projecte per la Concienciació sobre la violència de gènere. Sessions participatives, gestació de networking i creació d’espais segurs i lliures.

✔ Projeccions internacionals: 9 països de 4 continents representats a 25 obres projectades.

✔ Curació: Les millors directorxs de terror del moment, amb nous talents, autories consagrades, les  guanyadores del Final Girls Berlin Film Festival i la guanyadora del Gran Premi FantLatam 2026.

✔ Sensibilitat ecosocial: sostenibilitat, proximitat, accessibilitat, empatia.

✔ Impacte en mitjans de comunicació: Cobertura de TV L’H. Entrevistes a ràdio (Cinemoteka, Ràdio Sant Boi) i premsa escrita/digital. Difusió destacada a Time out, Elfar.cat, La Ciutat.cat, L’HDigital, Catalunya Press, Showrunners, Guia Repsol, Metropolitan Barcelona, Ajuntament de L’Hospitalet i al programa “Nervi” del 3Cat. Destacant la col.laboració amb el pòdcast de gènere de la periodista Karen Madrid “idíl·liQ”

✔ Impacte en xarxes: Augment de més del 70% respecte a l’edició passada. Més de 500 seguidorxs en instagram, més de 35.000 visualitzacions, 1500 interaccions i reels (vídeos) visualitzats. Majoria de públic nacional i de Barcelona, destacant la franja d’edat de 25 a 34 anys.

AGRAÏMENTS

Des de l’organització, volem donar les gràcies a espectadorxs, cineastes, tècnicxs, voluntarxs i col·laboradorxs que fan possibles cada edició. El seu inestimable suport confirma i dona suport al projecte compartint un compromís amb una cinematografia que reflexiona sobre gènere, equitat i resiliència, perquè un cinema divers és possible.

Categorías: w Otros festivales

VAMOS DE ESTRENO * Viernes 30 de abril de 2026 *


LA ISLA DE AMRUM (Amrum, Fatih Akin, 2025)
Alemania. Duración: 93 min. Guion: Fatih Akin, Hark Bohm Fotografía: Karl Walter Lindenlaub Compañías: Bombero International, Rialto Film, Warner Bros. Germany. Distribuidora: Warner Bros.
Género: Drama

Reparto: Jasper Billerbeck, Diane Kruger, Detlev Buck, Laura Tonke, Lisa Hagmeister, Matthias Schweighöfer, Kian Köppke, Hark Bohm.

Sinopsis: Isla de Amrum, primavera de 1945. En los últimos días de la Segunda Guerra Mundial, Nanning, un niño de 12 años, desafía sin miedo los traicioneros mares para cazar focas, sale a pescar por la noche y cuida incansablemente los campos de la cercana granja Bendixen para ayudar a su madre a alimentar a la familia. Ante la ausencia de su padre, Nanning confía en su inquebrantable amistad con Hermann para que le apoye en momentos de necesidad. Sin embargo, a medida que llega la tan esperada paz, surgen desafíos imprevistos que obligan a Nanning a trazar su propio rumbo a través de las turbulentas aguas de la vida de posguerra.
Fatih Akin, conocido por su cine visceral y directo, sorprende en La isla de Amrum con una narrativa inusualmente contenida y lírica. La película funciona como un mecanismo de precisión emocional: utiliza la anécdota mínima —un niño buscando ingredientes para un pan de miel— para diseccionar el colapso moral de una nación.

Akin logra capturar la tensión entre la belleza casi paradisíaca de los paisajes marinos de Frisia y el horror residual del Tercer Reich. El personaje de la madre, Hily (Diane Kruger), encarna el fanatismo que se niega a morir, mientras que el pequeño Nanning (Jasper Billerbeck) representa la resiliencia de quien debe construir un futuro sobre las cenizas de un pasado que apenas comprende. La interpretación del joven Jasper es el corazón del filme; su mirada traduce el paso forzado de la infancia a la madurez sin necesidad de grandes artificios. La cinematografía, sobria y grandiosa a la vez, refuerza esa sensación de aislamiento en una isla que es, en sí misma, una metáfora de la Alemania de 1945: un lugar cercado por el mar donde la derrota es inevitable pero la supervivencia es el único objetivo.

La isla de Amrum , basada en la infancia del director, guionista y actor Hark Bohm, es una obra intimista y conmovedora que demuestra la madurez de Akin. Aunque es menos explosiva que El monstruo de St. Pauli, es igualmente poderosa en su exploración de la condición humana en situaciones límite.


STRANGERS: CAPÍTULO FINAL (The Strangers: Chapter 3, Renny Harlin, 2026)

USA. Duración: 135 min. Guion: Alan R. Cohen, Alan Freedland Música: Justin Caine Burnett Fotografía: José David Montero  Distribuidora: Lions Gate Films Género: Terror

Reparto: Hannah Galway · Ema Horvath · Krystal Ellsworth · Gabriel Basso ·  Madelaine Petsch ·

Sinopsis: Maya se enfrenta por última vez a los asesinos enmascarados. Un brutal y sangriento ajuste de cuentas, donde saldrán a la luz horribles secretos, y en el que ella deberá decidir si vengarse o convertirse en aquello que le arruinó la vida.

Más degollinas para una serie que ya desde su inicio prometía bien poco. Esta trilogía, surgida de una simpática película del año 2008, ya tenía una escasa mitología que ofrecer, al contrario de la también innecesaria trilogía dedicada a Halloween, en la que al menos se podía escarbar en su pasado. La última entrega de Strangers comienza donde terminó la segunda, así que conviene tener un poco fresco lo sucedido, al menos  la anterior, para no perderse en este bucle de asedios domésticos.
Dirigida por Renny Harlin, un nombre que en los ochenta todavía tenía algo que ofrecer con éxitos como Die Hard 2 Máximo Riesgo, aquí confirma su deriva hacia el cine de encargo más impersonal. El cineasta finlandés, que antaño dominaba el espectáculo de gran presupuesto, parece ahora cómodo operando en el bajo coste, limitándose a ejecutar sustos de manual sin rastro de aquella energía visual que lo caracterizó. Su dirección es funcional, pero carece de la atmósfera opresiva que la historia pedía a gritos, convirtiendo el cierre de esta saga en un mero trámite para completar el expediente de una franquicia que nunca supo —o no pudo— expandir su propio universo.

 

Categorías: VAMOS DE ESTRENO