Proyecto Naschy

El Cryptshow Festival ha tancat l’apartat cinematogràfic de la seva XX edició consolidant el seu èxit de convocatòria. El festival de gènere fantàstic i de terror de Badalona ha acomiadat el cap de setmana amb un increment notable d’assistents, registrant un augment mitjà superior al 50% respecte a l’any anterior. Aquest creixement ha estat especialment significatiu en espais clau com la Sessió Juvenil,  La Meva Primera Pel·lícula/Òpera prima i la Sessió Asiàtica.

La cloenda oficial ha anat a càrrec de la mítica pel·lícula Begotten, d’E. Elias Merhige, que s’ha projectat acompanyada d’un espectacle sonor exclusiu creat per a l’ocasió pel músic Agustí Busom. El festival torna, la setmana vinent, en el seu apartat literari amb el III Cryptshow Literari, serà dissabte 4 de juliol a les 17.30 h al badiu de l’Hostal Solimar.

Borscht triomfa en el palmarès
El jurat d’aquesta edició especial ha atorgat el XX Premi Serra Circular a la cinta anglesa Borscht, dirigida per Vika Evdokimenko. El veredicte destaca la capacitat del curtmetratge per «convertir una recepta familiar en una poderosa metàfora sobre identitat, herència i pertinença». Segons el jurat, l’obra combina humor negre, simbolisme i tendresa per parlar del pes de la tradició i de com la memòria esdevé un refugi lluny de la llar.

El palmarès complet de la 20a edició queda configurat de la següent manera:

• Millor direcció: Sam Ortí per El aspirante

• Millor guió: Cèlia Galán per Gynoid

• Millor interpretació (Premi ex aequo): Alejandra Pino per Gynoid i Daniel Raymont per The Sentry

• Millor animació: Closing Hour DE Tim Smink

• Millor fotografia: Barlebas de  Malu Janssen

• Millor banda sonora: Seqüencial de Bruno Caetano

• Millors efectes visuals: The Beneath de Lisette Vlassak

• Millors efectes especials: Borscht de Vika Evdokimenko

Mencions especials del jurat

El jurat també ha volgut reconèixer el valor de tres produccions mitjançant mencions especials:

• The rug, de Sean Cisterna: Per visibilitzar la gent gran —un col·lectiu sovint oblidat— a través d’una faula divertida, salvatge i punyent.

• Clown song, de Brady Dowad: Per retratar l’univers dels pallassos des d’un sentit de l’absurd extraordinari, utilitzant la música com a mirall de la nostra part més ridícula i humana.

• Pimple, de Fernando Alle: Per aconseguir una història fresca, motivadora i hilarant amb recursos limitats, sense defugir la cruesa del bullying en la infància.